Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri i ermita de Santa Mari de Paretdelgada de la Selva del Camp

Avui de bon matí decidim anar a conèixer el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat al poble de Montferri.

L'ermita es troba a la part nord-est de Montferri, a uns 380 metres. És situada damunt d'un tossal de 50 metres d'alçada. El santuari de Montserrat de Montferri va ser projectat i començat a construir entre els anys 1926-1928. El terreny havia estat cedit per la família Vives de Montferri, el membre de la qual D.M. Vives, jesuïta, havia estat el promotor de l'obra. Va encarregar a l'arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, deixeble i col·laborador d'en Gaudí, el projecte d'aquest Santuari. El santuari no es va acabar per manca de recursos econòmics, tot i que els materials emprats eren senzills i la mà d'obra era bàsicament obtinguda pel sistema de prestació personal dels veïns del poble. L'any 1930 s'aturaren les obres i després, per causa de la guerra, ja no es van reprendre. A principis dels noranta es feren obres de restauració i consolidació. S'iniciaren el 1987 sota la direcció de Joan Bassego i Nonell (arquitecte) i Josep Cendrós (constructor). Es va inaugurar a l'any 1999.

http://www.montferri.altanet.org/niv2.php?id=12

 

El Santuari està envoltat de terres conreades de vinya a punt de la verema

Les protagonistes de l'excursió, Montferri al fons

 

La següent parada, per esmorzar, serà a 

L'ermita de Santa Maria de Paretdelgada.

Edifici religiós al terme de la Selva del Camp i a uns 4 km del poble, a l'antic camí de

Vilallonga. La primitiva imatge venerada era una marededéu romànica amb el Nen a la falda. El nom probablement deriva de les restes d'una vila romana existent al lloc que la carta de poblament del 1165 esmenta com Parietes Graciles (parets gràcils, parets delgades). Segons la tradició s'hi va establir una casa de l'orde del temple procedent de
Rourell. L'ermita és documentada des del 1200 i fou restaurada el 1303.
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/selva-del-camp-la/ermita-de-santa-maria-de-paretdelgada

 Bona ruta, molts revolts i

Fins la propera¡¡¡¡

Ermita de Sant Pere del Puig

Dissabte 3 de setembre de 2016

Pujada a l'ermita de Sant Pere del Puig, de la Selva del Camp, situada a la falda de la muntanya del Puig d’en Cama a 500 m sobre el nivell del mar.

Com fa molta calor, encara que és el primer cap de setmana de setembre, no sortim fins després de berenar.

Posem gasolina a les dos motos i anem a la Selva. Comencem la pujada amb desnivells de més del 15% a l'ermita per un camí formigonat els primers quilòmetres i de terra alguns trams de la part final.
La vista des de l'esplanada de l'ermita és espectacular, encara que avui hi ha poca visibilitat.
Queden poques restes de l’edifici romànic (s. XIII).

Reformat diverses vegades, una d'elles per Pere Blai (s. XVII). Les tropes franceses el van fortificar al 1811 i va quedar pràcticament destruït durant la guerra carlina. Va ser reconstruïda al 1952.

Un cop restaurada en té cura l'associació d'Amics de Sant Pere celebrant-hi la festa patronal al mes de juny.

La baixada acaba en dolor a les mans de tant de frenar, sobretot en l'Address que no reté gens el motor.

Bona ruta, molts de revolts i


Fins la propera¡¡¡¡¡¡¡

Les coques de Rojals

Diumenge, 21 d'agost de 2016

Avui hi ha ganes de moto i revolts.
On anem?
Al poble de Rojals, pedania de Montblanc situat a 979 m. d'altitud, a l'extrem nord-est de les muntanyes de Prades.
 Fins Montblanc anem per la C14. L'Address ja manté un creuer de 80 km/h, i això vol dir que en un no res ens presentem a la capital de la Conca de Barberà.
Passat l'Itve de Montblanc comencem a pujar per una carretera en molts de revolts i alguna paella que no sabem com millor traçar.

Ja al poble deixem les motos aparcades i anem a passejar pels seus carrers.

Entre altres veiem l'església de Sant Salvador, del segle XII

Esmorzem els entrepans que portem fets de casa i ens sorpren, en un poble on hi viuen menys de 20 persones, veure a la plaça del poble que avui hi ha mercat.

Només hi ha una parada, la del forner de Rojals. Un jove músic que viu allí i els diumenges que pot posa a la venda els pans i coques que ha preparat de matinada. Li comprem 

Tot molt bo i casolà¡¡¡¡¡

La baixada cap a Montblanc és molt divertida per tants revolts com hi trobem. Després vindrà l'avorrida C14 per arribar a Reus.

Bona ruta, molts de revolts i
Fins la propera¡¡¡¡¡

Tarda a Valls

20 d'agost de 2016
Dissabte tarda, motos i cap a la capital de l'Alt Camp.
Deixem les motos a l'entrada de Valls i a caminar pels carrers de la vila castellera.

Visita a la l'església de Sant Joan Baptista, del segle XVI

Motos i cap al mas.

Bona ruta, molts de revolts i

Fins la propera¡¡

Parc Samà, 13 d'agost de 2016

Avui anem els dos en una moto. 

Destí: Parc Samà. 

Objectiu: estrenar la Panasònic Lumix FZ 72.

Sortida prop de casa per estirar les cames, el dissabte tarda, tot passejant pel bonic Parc Samà.

El Parc Samà està situat enmig de camps de conreu, entre els termes municipals de Cambrils i Montbrió del Camp, a 90 metres sobre el nivell del mar, 5 km de la costa i entre les rieres d’Alforja i Riudecanyes, i compta amb una superfície de 14 hectàrees.

El promotor del parc va ser Salvador Samà i Torrents, marquès de Marianao, pertanyent a una família d’indians, que s’havia establert a Cuba i que va voler traslladar al Baix Camp l’ambient exòtic de l’antiga colònia.

El projecte va ser dut a terme per Josep Fontserè i Mestres, que havia realitzat la construcció de la gran cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

L’any 1881 es va començar la plantació del Parc al qual es van afegir posteriorment diversos habitacles i gàbies per als animals del Zoo privat del marquès. Aquests s’ubicaren al voltant del recinte botànic i del mateix estil que la resta del conjunt arquitectònic: rocalla (pedra calcària) unida entre ella per sulfat de ferro. Aquest zoo va desaparèixer durant la guerra civil.

El traçat del parc obeeix a una distribució per eixos, ordenats per camins amb arbres alineats a les vores, o per espais oberts entre elements arquitectònics importants.

La casa i el llac o estany constitueixen els centres de conjunt del parc, encara que la torre de l’Angle i la cascada siguin igualment importants.

(Informació extreta del fullet que es dóna als visitants del parc)

3 hores pel Parc, 160 fotos, i cap a casa. 

Bona ruta, molt de revolts i

Fins la propera¡¡¡¡¡

Santes Creus, 12 d'agost de 2016

Divendres a primera hora decidim anar cap al monestir cistercenc de Santes Creus, situat al municipi d'Aiguamúrcia.

El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l'emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que havia de ser, fins al 1835, el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó.

Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor als segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l'església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han pervingut intactes de reis de la Corona d'Aragó.

La planta del monestir segueix, com poques abadies cistercenques, el model traçat per sant Bernat amb el propòsit d'organitzar els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L'austeritat pròpia de l'orde queda reflectida en les primeres construccions, com l'església. Però aviat s'imposa l'esplendor del gòtic que caracteritza espais com el claustre del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó, remarcable per la qualitat artística dels capitells i per acollir les tombes dels llinatges que van participar en la conquesta de Mallorca.

Més informació a: http://www.mhcat.cat/monuments_i_territori/monuments/reial_monestir_de_santes_creus

 Visita per l'exterior del monestir, compra de pa i magdalenes i cap a casa a dinar.

Bona ruta, molts de revolts i 

Fins la propera¡¡¡¡

101 quilòmetres

Dissabte, sortim a les 8:30 del mas en direcció a Alcover pel lateral de l'autovia. Fins l'Espluga de Francolí a 80 km/h ja es fa més via. El vent de cara i de costat emprenya una mica. Fa fresca i una mica més de roba no aniria malament.

Primera parada al Monestir cistercenc  de Poblet, fundat a l'any 1150. Els monjos segueixen la Regla de sant Benet. Suprimit per les lleis de l'estat espanyol l'any 1835, fou refundat el 1940 per monjos del mateix Ordre vinguts d'Itàlia. Pertany a la congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, de la qual formen part també els monestirs femenins de Santa Maria de Vallbona i Santa Maria de Valldoncella, i el monestir masculí de Santa Maria de Solius.
http://www.poblet.cat/index.php?&&&&Y2E%3D



  

Coincideix la nostra visita amb una ordenació presbiteral.

Ens mengem l'entrepà que portem i anem a fer revolts per la llarga pujada a Prades.

Ja a la vila vermella fem un passeig pel poble,  comprem pa i

 

 

a buscar les motos per anar 

cap a l'ermita de l'Abellera

                 

fem el últims retrats i cap a casa per Capafonts i Alcover.

          

Hem arribat al mas amb molta calor. Quina diferència de temperatura de primera hora del matí al migdia de la plana.

Bona ruta, molts de revolts i 

Fins la propera¡¡

     

Prova dels intercomunicadors a Porrera.

Ruta:

Avui recuperem els vells intercomunicadors que vam estrenar quan anàvem amb la Deauville.
Encara que al començament han fet parlar una mica i no ens acabàvem de sentir be, al final ells solets s'han arreglat. El poder parlar de moto a moto fa el camí més agradable i segur¡
Al sortir de Reus hem posat gasolina. L'Address segueix gastant poc més de dos litres cada 100 km, i el seu ritme és el que vol Cote, de moment...

Hem passat per la circumval·lació de les Borges del Camp, i des de la carretera es veu l'ermita de la Mare de Deu de la Riera:

Foto extreta de:   http://www.lepetitroc.org/2012_06_01_archive.html

La següent parada és al Coll d'Alforja

Ara toca baixada fins arribar poc abans del pont del riu Siurana on ens desviem a l'esquerra a la cruïlla que va cap a Porrera. Fa una temperatura ideal per anar en moto. Durant tota la baixada i la pujada que ens porta al Coll de Porrera ens van passant motos.

Algunes d'aquestes motos les trobem a la Plaça Catalunya de Porrera.

Nosaltres treiem l'entrepà i la fruita per fer un mos al mig del poble.

Molt bo l'entrepà¡¡¡¡¡¡

Passeig pels carrers de Porrera

I d'aquí cap a casa anant a buscar la N420, que ja va plena de cotxes i tornem a la calor¡¡¡¡¡

Bona ruta, molts de revolts i 

Fins la propera¡¡

Tarda de dimarts a Farena. 26.7.2016

No tenim cap compromís aquesta tarda i decidim anar a Farena,
Ruta:

Cap a les sis i pel lateral de la C14 anem a Alcover. El tram d'Alcover a La Riba no ens agrada gens, massa trànsit, i com encara l'Address està en rodatge fem tap...

Travessem el poble de La Riba, tot de pujada ja fins Farena. Molts revolts que no podem disfrutar del tot perquè tenim el sol de cara i en alguns trams el contrast sol/ombra no ens deixa veure la carretera. 

Anem fent xino xano i aprenent a traçar els revolts. 

Passem pels camps de blat segat a l'altiplà de Pinatell.

I continuem cap a munt fins arribar a Farena.

No voltem gaire pel poble perquè ja el coneixem d'altres vegades.

Al sortir de Farena;

Seguim  fins la cruïlla de Montral/Capafonts/Prades.
Anem cap a l'esquerra en direcció al mar.

A partir d'aquí ens ho passem molt be durant tota la baixada fins Alcover, plena de revolts.

A l'hora de sopar arribem al mas.

Ha estat una bona tarda de moto.

Fins la propera.